El dilema moral del fotoperiodisme
Llegeix-ne més a Enfocant
Existeix mimetisme en el fotoperiodisme actual?
|
El Trafic s'ha acabat. Després de cinc dies de projeccions, debats, tallers de fotografia, conferències, etc., la tercera edició del certamen
organitzat pel Centre de Fotografia Documental de Barcelona, ha tancat les portes amb un bon poder de convocatòria entre els fotògrafs, professors de
fotografia, alumnes i gent vinculada a la imatge. El hall del CCCB ha resultat un espai de trobada excel·lent pels qui ens hi dediquem i una bona oportunitat de compartir
experiències amb col·legues i amics, però si un dels objectius del festival és posar en contacte la fotografia documental amb un públic ampli i heterogeni, la cosa no acaba de
funcionar. Probablement el festival necessitaria que les institucions li donessin l'impuls que es mereix ampliant el pressupost i realitzant accions de comunicació i de màrqueting
més intenses als grans mitjans de comunicació. Esperem que en les properes edició la cosa canviï.
Llegeix-ne més a Enfocant
|
Els excessos en el retoc fotogràfic
Donant una ullada al Flickr, el lloc web que permet pujar i
organitzar fotografies digitals i que funciona com una xarxa social, un se n’adona que actualment hi ha una tendència molt marcada entre els fotògrafs amateurs, però també entre alguns
professionals, d’utilitzar la tècnica HDR, que proporciona a les fotografies un aspecte molt realista. Per si no n’esteu al cas, l’HDR
(High Dynamic Range) és un tractament digital de la imatge que imita la percepció de l'ull humà, buscant l'exposició correcta tant
en les zones molt
il.luminades com en les molt fosques, igual que fa l'iris quan s'adapta a diferents lluminositats. A diferència de l'ull humà, les càmeres
fotogràfiques no tenen aquesta qualitat, i el que fa el fotòmetre és mesurar la lluminositat i fer-ne la mitjana, pel que és comú tenir zones molt il.luminades i zones molt fosques. La tècnica de
l’HDR intenta rectificar aquest defecte proporcionant a les imatges una alta definició, una especial nitidesa i detall.
Llegeix-ne més a Enfocant
Per què ens emocionen algunes fotos?
Com és que hi ha fotos que tècnicament són perfectes però que ens resulten avorrides?
El desaparegut Gallen Rowell, un dels fotògrafs de natura i paisatge més reconeguts, tenia una teoria sobre la
qual va escriure en nombrosos assajos fotogràfics. Deia que sense records seríem incapaços de percebre el món de manera associativa. És a dir, podríem contemplar-lo, però amb una mirada perduda.
Estudis científics demostren que els records, visuals o no, són sempre associatius. Per exemple, determinades olors i determinats sons són tan associatius que quan els notem, immediatament ens
evoquen sensacions del passat. Doncs bé, amb l'experiència visual sembla que passa el mateix.
Llegeix-ne més a Enfocant
Grup Fotogràfic Vilassar

